lunes, 1 de junio de 2009

Aprenentatges Assolits

L'evolució de l'assignatura a grans trets ha sigut de la següent manera:
Bases educació-----> marc relació educativa i subjectes------> Sistemes educatius
Aquest recorregut ha sigut ben clar començant des de la base fins al sistema educatiu coencidint amb una necessitats actual d'aprenetatge ja que vivim en un "impas" de adaptabilitat del Plà Bolonya.

Els meus aprentatges a grans trets són els següents:
  • Visions sobre "Educació": científic/racionalista. Des de fa varies dècades anem cap a un camí racionalista, partint des de una base científica...pero, i la realitat social? necessitats diferents!
  • Llavors es pensa la "teoria educativa" com: teoria pràctica, pretén guiar la pràctica educativa, amb un component ètic (direccionalitat cap allò considerat correcte, bó), component estètic (didàctica), tecnològic (qualitat, creativitat, art) OBJECTIU TEORIA EDUCATIVA--> ARRIBAR A TOTA LA SOCIETAT (INDIVIDU I COL·LECTIU, INTERVÉ ADAPTABILITAT, PLASTICITAT, ETC)
  • J.F.Herbart: Pare Pedagogia com a ciència.
  • Dewey: teoria educació com teoria pràctica (no especulativa)

GRAN OBJECTIU AL LLARG DELS ANYS ...

AMPLIAR EL CONCEPTE "TEORIA EDUCACIÓ" PER TAL DE QUE PUGUI INDAGAR EN PLÀNOLS MÉS CRÍTICS I SORTIR DEL PLÀNOL CIENTÍFIC-POSITIVISTA.

  • ACTE EDUCATIU: intervenen diferents factors. El subjecte i l'objecte han d'estar coecionats per que hi hagi "acte educatiu". L'educador plàstic, adaptable a les necessitats, idees clares, comsises, coneixements teorics/pràctics, també adequació a l'ambient.
  • INSTITUCIÓ EDUCATIVA: adaptabilitat Plà Bolonya a cada Institució Educativa, existeix un marc d'actuació de cada centre bastant ampli que amb el futur "Bolonya" no es sap ben bé com serà...
  • ACTUALITAT I REALITAT EDUCATIVA I SOCIAL: canvi educatiu imperat per la globalització i Unió Europea, canvi social molt gran (moviment de les diferents cultures i creació de noves relacions educatives i socials), canvi sistema econòmic.

per tant...noves necessitats socials i educatives.

  • per finalitzar: Paraules claus dels meus aprenentatges....
  • CONCIENCIACIÓ SOCIAL I EDUCATIU
  • HABILITATS DE RECERCA EN TEMES EDUCATIUS
  • RESPONSABILITAT EN VERS ASPECTES DE TREBALL EN GRUP
  • NECESSITAT DE CONEIXEMENTS SOBRE TEORIES DE L'EDUCACIÓ PER LA NOSTRA PROFESSIÓ.

Participació a la Conferència del President del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, Sr Josep Maria Elias i Costa

Bé, doncs en aquesta entrada explico la meva experència en la assistència a la Conferència que es va donar el dia 14/05/'09 a la Sala de Graus de l'edifici MigDia II a les 20:00h de la tarda.

El conferenciant va explicar en que consisteix el Col·legi de pedagogs, la nostra participació al Col·legi i les sortides laborals com a Pedagogs.

Pel que fa al Col·legi de Pedagogs, es una institució que "ampara" en certa manera a les persones licenciades com a Pedagogs o Psicopedagogs, diguem que les ampara perque aquesta Institució te com a objectius: consolidar el perfil de pedagog com a professional, incentivar la qualitat en l'activitat professional, vetllar per la dimensió etica en l'exercici, fomentar el treball en equip, assolir la representació davant l'administració, intervenir a nivell legislatiu i desenvolupar relacions amb altres col·lectius tant a nivell nacional com internacional.

Per altre costat ens varem explicar que a partir del segon cicle de la carrera podem afiliarnos al Col·legi sent gratiuit. I a partir de la nostra filiació podem formar part de la borsa de treball que ells tenen.Per ultim i més endinsant-nos en les nostres necessitats com a alumnes del Practicum I, el Sr Elias i Costa va explicar en que consistia cadasquna de les sortides laborals que tenia el pedagog licenciat quan finalitzés els estudis:
Pdriem esquematitzar rapidament els àmbits on pot treballar un pedagog de la següent manera:
-Educació Reglada
- Educació No Reglada
- Justicia
- Mediació
- Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació
- Organitzacions
- Promoció Económica i Ocupació
- Salut
- Serveis Personals
- Sociocultural i Socioeducatiu
- Esport
dins de cadasqun dels àmbits inclou una série de subàmbits.

Per les persones interesades que vulguin entrar a la pàgina del Col·legi de Pedagogs és la següent: http://www.pedagogs.cat/

Es una pàgina interessant per a nosaltres!
una salutació

martes, 26 de mayo de 2009

La participació a la política de la majoria dels joves espanyols

En aquesta entrada faig referència a la participació dels joves a la política.
Fa gaire un any començo a interessar-me pels aspectes polítics que ens envolten. Les causes per les quals potser que ha despertat en mí la necessitat d'informar-me pel que passa al nostre voltant envers la política crec que són diferents factors que ens influencien en el dia dia com són: LA CRISIS I EL PLÀ BOLONYA.
Potser a molts companys els hi ha passat el mateix que a mí o potser a ningú però posso de manifest que cal informar-se per la política que ens envolta i cal reflexionar sobre els models polítics que ens mostren per tal de èsser ciutadans actius a la nostra societat. Perque en un Estat Democràtic es diu que "la sobirania resideix al poble" i es un DRET coneixer les nostres obligacions, els nostres deures i poguer opinar i lluitar pel que volem.
En aquesta entrada al blog tmbé vui fer referència a un document que he trobat a internet que explica potser les "causes de la participació dels joves a la política":


5 Conclusiones
El análisis comparativo de actitudes, valores y comportamientos de los jóvenes
europeos llevado a cabo en las páginas precedentes permite subrayar algunas
especificidades que caracterizan a los jóvenes españoles y que podrían
sintentizarse en los siguientes puntos.

􀂃 Los jóvenes españoles tienen niveles muy bajos de interés por la política si
se comparan con los de los demás países estudiados. Únicamente en
Hungría y en Rusia los entrevistados entre 18 y 30 años presentan niveles
de interés por la política inferiores a los de los jóvenes españoles. Mientras
que en la mayor parte de los países analizados la edad suele traer consigo
un incremento en los niveles de interés por la política, en el caso de España
esta relación es inversa. En otras palabras, España es el único caso en el
que los adultos se interesan (aún) menos que los jóvenes por la política.
Suponiendo que estas diferencias en función de la edad sean al menos
parcialmente un efecto generacional, podría esperarse un incremento en los
niveles de interés por la política en el futuro (véase sección 2.1).

􀂃 En España los jóvenes presentan niveles medios de satisfacción con el
funcionamiento de la democracia, similares a los que se encuentran en Gran
Bretaña (donde los jóvenes dan muestras de una aguda insatisfacción si se
comparan con los adultos), y muy superiores a los de Italia y los países de
Europa oriental. Los jóvenes españoles están ligeramente más insatisfechos
que los mayores con el funcionamiento de la democracia, aunque esta
diferencia no es estadísticamente significativa. Aún así, la mayoría de los
jóvenes españoles (más del 60%) no cambiarían nada o casi nada en el
modo de funcionar de la democracia española, frente a tan sólo el 25% de
los jóvenes italianos o el 20% de los jóvenes rusos (véase sección 2.2).
91

􀂃 Los niveles de eficacia política interna (capacidad percibida de influencia
personal del individuo sobre el sistema político) son reducidos tanto en
España como en el resto de los países, con la sola excepción de Francia.
Los jóvenes españoles se consideran internamente más eficaces o capaces
de influir en el sistema que los mayores de 30 años, pero su nivel de eficacia
interna se sitúa por debajo de la media europea. Todo lo contrario sucede en
el caso de la eficacia política externa (percepción de que el sistema
responde a las demandas de los ciudadanos), para la que se encuentran
valores relativamente más elevados en todos los países. En los dos grupos
de edad, España presenta niveles superiores a la media europea. Sin
embargo, los jóvenes españoles presentan un mayor nivel de escepticismo
que los adultos sobre la utilidad de las elecciones como medio para influir en
el gobierno (véase sección 2.3).

􀂃 El electorado español posee una orientación ideológica distribuida de
manera normal (en el sentido estadístico del término) algo sesgada hacia la
izquierda, con la mayor parte de los casos agrupados en la categoría de
centro-izquierda tanto entre jóvenes como entre mayores de 30 años. En
ambos grupos de edad, menos de 2 de cada 10 entrevistados se sitúan a la
derecha del espectro ideológico. La edad influye de manera significativa
sobre la autoubicación ideológica, con un desplazamiento hacia la derecha a
medida que se aumenta la categoría de edad. España destaca por ser el
país de los 14 analizados en el que más a la izquierda se sitúan los jóvenes
(véase sección 3.1).

􀂃 Con respecto a posiciones y actitudes relativas a cuestiones políticas
concretas, en España son ligeramente mayoritarias las posiciones que dan
prioridad al gasto social sobre la reducción de impuestos, y claramente
predominante la actitud de priorizar la lucha contra el desempleo sobre la
reducción de la inflación. Estas tendencias se ven agudizadas entre los
jóvenes españoles con respecto a los mayores de 30 años, lo que no ocurre
en otros países. Sin embargo, los españoles se sitúan ligeramente por
encima de la media europea a la hora de valorar el control privado de
sectores como la electricidad, los hospitales o los bancos. En este caso los
jóvenes se muestran más favorables a las privatizaciones aún que los
mayores de 30 años, al igual que sucede en prácticamente todos los demás
países (véase sección 3.2).
92

􀂃 En España los jóvenes participan mucho menos que los adultos mayores de
30 años a la hora de votar: 6 de cada 10 jóvenes reconocen haber votado en
las elecciones generales sobre las que se pregunta en la encuesta, frente a 9
de cada 10 adultos. La edad es por consiguiente una variable fundamental a
la hora de explicar esta dimensión del comportamiento político tanto en
España como en los demás países estudiados. Los niveles de participación
electoral de los jóvenes españoles son muy similares a la media europea
(véase sección 4.1).

􀂃 Al mismo tiempo los jóvenes españoles son mucho más participativos que
los adultos a la hora de acudir a manifestaciones o protestas: 4 de cada 10
reconocen haberlo hecho al menos una vez en los últimos 5 años frente a 2
de cada 10 adultos mayores de 30 años. En este caso el efecto de la edad
es inverso al que esta variable ejerce sobre la participación electoral: a
mayor edad corresponden niveles inferiores de participación no
convencional. Esta pauta es coherente con lo que sucede en el resto de los
casos, si bien algo más acusada en el caso español. Además, los jóvenes
españoles participan por encima de la media europea en actividades
políticas no convencionales (véase 4.2).
http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.downloadatt.action?id=904745279




Per últim proximament són les eleccions europees (al juny) si algú vol participar (si no en sap com) pot entrar a la pàgina del Parlament Europeu i allà trobarà informació de com fer la seva votació.

Una salutació a tots!

jueves, 21 de mayo de 2009

ANALISI DE LA PEL•LÍCULA: “LA OLA”

Identifica i desenvolupa el tema principal des de un punt de vista “relació educativa”.
El tema principal de la pel·lícula és la l’activitat “pedagògica” que proposa el professor justificant “els mitjans” per arribar a l’objectiu d’aquesta activitat.
Partint de la influència que té el mateix professor davant dels alumnes aprofita per manipular als alumnes (podem dir que manipula perqué els alumnes no saben que la proposta del professor es tan sols una activitat) dient que a partir d’aquell moment pensaran i seran d’una determinada manera.
Podem dir doncs que el tipus d’instrument pedagogic que utilitza per motivar als seus alumnes a que s’interesin per les classes és vivenciar el temari es a dir, a través de que els seus alumnes facin seu la visió autocràtica davant la vida, fa que els seus alumnis s’imbolucrin i aprenguin el que significa aquesta corrent política i social i les repercussions que existeixen.

Per tant podem dir que si l’educació s’ha de basar en que l’educador ha de ser neutral, podem dir que aquest professor no ha sigut neutral. Però també hem de tenir en compte que plantejant l’activitat que proposa als seus alumnes, es molt difícil que es comporti de manera neutral quan ell es fa càrrec de èsser el lider del grup la “ola”.

Analitza i valora la posició del professor. Al final es penedeix d’haver fet l’experiment pedagògic?
El professor davant de la situación de que els alumnes no presten atenció a les seves classes, manipula als alumnes fent creure en un principi que la via per solucionar el que viu la societat del moment (pujada dels preus, carència de feina pels treballadors, etc.) és implantar l’autocràcia partint dels propis alumnes.
La posición del professor és totalment influenciable donat que pren la posició de lider del grup i és el que guia als alumnes.
Al llarg de tota la pel:lícula el professor es reafirma en la proposta de l’activitat i inclús es recolzat per la directora de l’Institut; inclús els alumnes arriben a fer actes bandàlics i ho considera greu però continua amb la seva proposta.
Finalment, en el moment que un dels seus alumnes li comenta al professor que es sent “agressiu” davant de la seva estimada carregant aquestes conseqüències al fet de estar integrat al grup i això diu que va en contra de la seva voluntat (és el moment que aquest alumne fa veure al professor que està sent concient que es manipulat), és quan el professor actua i fa una escena molt radical de com un grup radical pot arribar a fer mal als demés com matar, el foment de l’odi, etc.
Seguidament amb l’escenificació radical proposta pel professor existeixen “conseqüències reals” del que pot fer un grup radical i un dels integrants (amb més baixa autoestima i necessitat de pertinença a un grup consolidat) acaba ferint amb una pistola a un company i acava suicidant-se.
Al professor l’envien a la pressó per cometre la inconsciència de manipular als seus alumnes per tal de arribar a l’objectiu de l’activitat, deixant de banda “la via, manera” per arribar al seu fi.
Podem dir com a reflexió que “el fin no justifica los medios” i amb aquesta frase englobo aquest anàlisi donat que, els mitjans que s’utilitzen per aconseguir l’objectiu del profesor són autodestructius i aquest és el tema final de la peli, ón arriba un tipus de corrent autocràtica.

Explica el concepte de pedagogia autoritaria (no és el tema principal). Valora la seva “actualitat”
La educación que llamamos "autoritaria" o "heterónoma" traza una frontera infranqueable entre el educador y el educando, al poner todo el peso del acto educativo sobre el primero: el educador es el que sabe y el que establece las normas una vez que ha dilucidado con qué fines y con qué métodos ejerce su función. El educando queda reducido a receptor pasivo de la acción educativa. Los contenidos educativos, así como los métodos y técnicas al educando le vienen impuestos desde fuera. Dentro de este modelo hay que incluir, desde las formas tradicionales de educación religiosa a la educación positivista, abierta a la pedagogía experimental: la psicología y la sociología se revelan a este respecto ciencias que aportan conocimientos útiles para mejorar las técnicas pedagógicas. En este apartado a menudo encontramos una simbiosis muy característica de posiciones conservadoras, tanto en los ideales que se transmiten como en los valores sociales que se defienden, con un afán de fundamentar la pedagogía, y sobre todo la didáctica, en un saber científico experimental. El representante cabal de la pedagogía heterónoma, en virtud sobre todo de haber sido el primero en formularla de manera sistemática, como bien saben los lectores, es Johann Friedrich Herbart.
Informació extreta de: http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/letras45-46/texto02/sec_8.html

Actualment la pedagogia autoritaria té una connotació negativa i estem al camí del progrés, del canvi, de la “lliure expressió” per tant aquest concepte aplicatiu no es considera com una via per solucionar els problemes socials, polítics o ideològics.

viernes, 13 de marzo de 2009

5ª Setmana

Seguint al tema del dia 5/03/09, el dia 10/03/09 continuem el temari.
Parlavem de l'educand en el punt 1:
idees de l'educand:
- Quan pensem en l'educand pensem en la possibilitat de perfeccionament.
- L'educació implica un marge de llibertat de l'individu
-El Fet d'educar és un acte dinàmic, interactua amb el medi i de manera permanent.
- Lautorrealització ilumina l'educació.

L'educand com a sistema obert de nivell superior:
Teoria Sistémica cibernética de l'educació: l'educand és el resultat de diferents aspectes--psicològic, biològic i social. Té tres condicions: està format per diferents agents (elements), estableix relacions amb l'entorn i té finalitats. Llavors podriem dir que la intervenció sobre alguna part de les que està format l'educand, actuació per exemple sobre la part social-ambiental, modificarà la conducta de l'educand.

Quan s'educa intervenen diferents aspectes i capes de la persona. Depenent de en quin element intervinguem generarem canvi o no.

Per ser educable han de ser sistemes oberts? (adaptació, medi , intercanvi informació).
Es clar que si! per tant un sistema tancat no pot ser educable.
Si és obert és imprevisible, es superior, s'optimitza.

Ser conscient no es tracta de saber moltes coses sino de saber utilitzar allò que aprenem, la finalitat.

Reflexió:
Situat en alguna d'aquestes posicions:
1. La naturalesa humana és corrupta, ha de ser controlada per les normes socials
2. La naturalesa humana és bona i es corromp per la societat.

Reflexionant jo penso en la segona opció, seria una idea plantejada també per Rousseau....està clar que la persona humana es corromp amb la societat perque la societat és la que diu quines són les normes i quines són aquelles coses que ens fan aillar-nos de la societat.
Llavors podem dir que res no es dolent per un infant sinò que és la societat, de la manera que està organitzada que pot veure situacions o conductes no positives....També cal dir que les conductes desenvolupades a l'adolescencia o potser fins i tot a la infantesa són desencadenades per dificultats psicològiques de les persones i com som un resultat de part social, psicològica i biològica podem determinar amb claredat que totes les conductes són CONSEQUENCIES DE SITUACIONS ANTERIORS (experiències).

lunes, 9 de marzo de 2009

Comentari envers al Video HIYAB

Veiem que una noia adolescent musulmana que es diu Fàtima entra nova a un Institut d'educació secundària espanyol. Ella porta el Hiyab i la directora parla amb ella amb la intencionalitat de que es tregui el Hiyab.
Justificacions de la directora perque la Fàtima es tregui el Hiyab:
- Aquest insititut és laic.
- En aquest institut no volem diferències entre alumnes, per tant volem alumnes tots iguals.
- Si cadascú mostra la seva identitat ja es perd la llibertat de culte.
- Li fa sentir a la Fàtima de que és diferent i que això ha de amagar-ho, només mostrar la seva identitat a la intimitat.
- No voldràs ser la "rara" de la classe?

Quina és la realitat que la Fàtima es troba quan arriba a la classe una vegada s'ha tret el Hiyab?
tots els alumnes porten alguna pesa de roba que els diferencien dels demés, són gorres, mocadors, arracades que porten darrere seu una sèrie d'ideals.
Per tant podem dir que la realitat de la classe és que cadascú porta alguna cosa que l'identifica en canvi la directora desatmet concretament la "cultura musulamana".

miércoles, 4 de marzo de 2009

4ª Setmana

03/03/'09
Bloc 2: El FET Educatiu
Visionat del video en relació al sistema educatiu al Japó, especialment a Tokio. L'escola s'anomena "Els Petits Samurais"
La nostra tasca a l'aula és analitzar el sistema educatiu d'aquesta escola de Parvulari:
Aspectes a analitzar:


  1. Educand

  2. Educador

  3. Relació educativa

  4. Manera d'educar

  5. Objectius, valors, finalitats

1.Educand: són alumnes de entre 3 i 6 anys d'edat. Són nens molt actius. Tenen un fort sentiment de pertinença al grup de classe a la qual pertanyen. Per altre costat els nens estàn molt pressionats per la societat perquè han de rendir al màxim: mentalment i físicament i per tant transmeten aquesta sensació de lluita i de competició.
2.Educador: els educadors de l'escola estàn d'acord amb la manera d'educar als alumnes, pensen que es una bona manera de contribuir en el desenvolupament dels infants. Ho exemplifiquen amb les baixes que tenen els nens a la seva escola (molt poques baixes per enfermetat) i a més hi ha llista d'espera per entrar en aquesta escola
3.Relació educativa: els educadors acompanyen als alumnes en les seves activitats, els ajuden quan ho necessiten. Per altre costat es una relació bastant cordial i dura. Els educadors es mostren rígids i valoren molt l'esforç dels alumnes i l'autosuperació.
4.Manera d'educar: realitzen classes de música en les quals els alumnes toquen tambors i han de cantar molt fort, també fan curses de competició i cada dia surten a correr durant 1 hora sense samarreta. La manera d'educar és basa en la disciplina física i mental. Diu el director d'aquesta escola que fins als 3 anys els infants poden aprendre tot i ho extrapolen a la SALUT en canvi quan són més grans és més complicat reeducar als nens. També realitzen meditació, netejen les aules els propis nens i van sense samarreta durant tot el dia i sempre. Diuen els mestres de l'escola que els alumnes "es mouen sense parar".
Cal remarcar que els pares participen a les activitats dels seus fills per les tardes tots els dies de la setmana, es una manera molt profitosa de convidar a que els pares interactuin i participin de la feina que fan els seus fills a l'escola.
5.Objectius, valors, finalitats: els objectius i finalitats són que estiguin sempre sans físicament amb el reforç innuminati d'anar sense samarreta a l'ivern i a l'estiu, aprendre molts coneixiements, aconseguir l'hàbit de treballar molt dins i fora de l'escola. Es valora la duresa de la natura, la autodisciplina. Es premien als nens i se'ls valora davant de tot el grup-classe i escolar.


5/03/'09

1. Subjecte de l'educació (qui s'educa)

Per què som educables? previament som educables perque som humans i ens diferenciem dels animals perque no reben educació sinò ensinistrament.

Per altre costat s'atribueix un significat a l'aprenentatge a través de la moralitat. també cal una estructura previa innata, una predisposició biològica a aprendre.

(a la capacitat de ser educat li direm educabilitat)

Hi han límits morals

Aprenem i ens eduquem per necessitats (Maslow)

Per què aprenem? perque tenim la característica de la plasticitat.
F.Sabater, diu en el seu llibre "El valor de educar": Nacemos humanos pero eso no basta, tenemos que llegar a serlo.
l'Educació potencia les capacitats innates.
un humà educat es fa persona.
També enfoc psicoanalista: l'educació és social i política, es la cara política de l'individu. (política: convivència i presa de decisions).
Què requerirà? capacitat de comunicació, racionalitat i capacitat de canvi.