ANALISI DE LA PEL•LÍCULA: “LA OLA”

Identifica i desenvolupa el tema principal des de un punt de vista “relació educativa”.
El tema principal de la pel·lícula és la l’activitat “pedagògica” que proposa el professor justificant “els mitjans” per arribar a l’objectiu d’aquesta activitat.
Partint de la influència que té el mateix professor davant dels alumnes aprofita per manipular als alumnes (podem dir que manipula perqué els alumnes no saben que la proposta del professor es tan sols una activitat) dient que a partir d’aquell moment pensaran i seran d’una determinada manera.
Podem dir doncs que el tipus d’instrument pedagogic que utilitza per motivar als seus alumnes a que s’interesin per les classes és vivenciar el temari es a dir, a través de que els seus alumnes facin seu la visió autocràtica davant la vida, fa que els seus alumnis s’imbolucrin i aprenguin el que significa aquesta corrent política i social i les repercussions que existeixen.

Per tant podem dir que si l’educació s’ha de basar en que l’educador ha de ser neutral, podem dir que aquest professor no ha sigut neutral. Però també hem de tenir en compte que plantejant l’activitat que proposa als seus alumnes, es molt difícil que es comporti de manera neutral quan ell es fa càrrec de èsser el lider del grup la “ola”.

Analitza i valora la posició del professor. Al final es penedeix d’haver fet l’experiment pedagògic?
El professor davant de la situación de que els alumnes no presten atenció a les seves classes, manipula als alumnes fent creure en un principi que la via per solucionar el que viu la societat del moment (pujada dels preus, carència de feina pels treballadors, etc.) és implantar l’autocràcia partint dels propis alumnes.
La posición del professor és totalment influenciable donat que pren la posició de lider del grup i és el que guia als alumnes.
Al llarg de tota la pel:lícula el professor es reafirma en la proposta de l’activitat i inclús es recolzat per la directora de l’Institut; inclús els alumnes arriben a fer actes bandàlics i ho considera greu però continua amb la seva proposta.
Finalment, en el moment que un dels seus alumnes li comenta al professor que es sent “agressiu” davant de la seva estimada carregant aquestes conseqüències al fet de estar integrat al grup i això diu que va en contra de la seva voluntat (és el moment que aquest alumne fa veure al professor que està sent concient que es manipulat), és quan el professor actua i fa una escena molt radical de com un grup radical pot arribar a fer mal als demés com matar, el foment de l’odi, etc.
Seguidament amb l’escenificació radical proposta pel professor existeixen “conseqüències reals” del que pot fer un grup radical i un dels integrants (amb més baixa autoestima i necessitat de pertinença a un grup consolidat) acaba ferint amb una pistola a un company i acava suicidant-se.
Al professor l’envien a la pressó per cometre la inconsciència de manipular als seus alumnes per tal de arribar a l’objectiu de l’activitat, deixant de banda “la via, manera” per arribar al seu fi.
Podem dir com a reflexió que “el fin no justifica los medios” i amb aquesta frase englobo aquest anàlisi donat que, els mitjans que s’utilitzen per aconseguir l’objectiu del profesor són autodestructius i aquest és el tema final de la peli, ón arriba un tipus de corrent autocràtica.

Explica el concepte de pedagogia autoritaria (no és el tema principal). Valora la seva “actualitat”
La educación que llamamos "autoritaria" o "heterónoma" traza una frontera infranqueable entre el educador y el educando, al poner todo el peso del acto educativo sobre el primero: el educador es el que sabe y el que establece las normas una vez que ha dilucidado con qué fines y con qué métodos ejerce su función. El educando queda reducido a receptor pasivo de la acción educativa. Los contenidos educativos, así como los métodos y técnicas al educando le vienen impuestos desde fuera. Dentro de este modelo hay que incluir, desde las formas tradicionales de educación religiosa a la educación positivista, abierta a la pedagogía experimental: la psicología y la sociología se revelan a este respecto ciencias que aportan conocimientos útiles para mejorar las técnicas pedagógicas. En este apartado a menudo encontramos una simbiosis muy característica de posiciones conservadoras, tanto en los ideales que se transmiten como en los valores sociales que se defienden, con un afán de fundamentar la pedagogía, y sobre todo la didáctica, en un saber científico experimental. El representante cabal de la pedagogía heterónoma, en virtud sobre todo de haber sido el primero en formularla de manera sistemática, como bien saben los lectores, es Johann Friedrich Herbart.
Informació extreta de: http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/letras45-46/texto02/sec_8.html

Actualment la pedagogia autoritaria té una connotació negativa i estem al camí del progrés, del canvi, de la “lliure expressió” per tant aquest concepte aplicatiu no es considera com una via per solucionar els problemes socials, polítics o ideològics.